Tortuga
Classificació científica de la tortuga
- Regne
- Animalia
- Phylum
- Chordata
- Classe
- rèptil
- Comanda
- tortugues
- Família
- Testudínids
- Nom científic
- Geochelone Elegans
Estat de conservació de les tortugues:
En perill d’extincióUbicació de la tortuga:
ÀfricaÀsia
Centreamèrica
Euràsia
Oceania
Sud Amèrica
Dades de tortuga
- Presa principal
- Herba, males herbes, fulles verdes
- Habitat
- Sòl sorrenc proper a l’aigua
- Depredadors
- Guineu, Teixó, Coiot
- Dieta
- Herbívor
- Mida mitjana de la brossa
- 5
- Estil de vida
- Solitari
- Menjar preferit
- Herba
- Tipus
- Rèptil
- Eslògan
- Pot viure fins que tinguin més de 150 anys.
Característiques físiques de la tortuga
- Color
- Marró
- Gris
- Groc
- Negre
- Verd
- Tipus de pell
- Escales
- Màxima velocitat
- 0.3 mph
- Esperança de vida
- 30-150 anys
- Pes
- 0,1-300 kg (0,2-661 lliures)
Les tortugues són un rèptil de la terra que està estretament relacionat amb el cosí marí de la tortuga, la tortuga marina. La tortuga es troba a molts països del món, però particularment a l’hemisferi sud, on el clima és més càlid durant la major part de l’any.
Les tortugues tenen una closca dura per protegir-les dels depredadors, però la pell de les cames, el cap i el ventre de la tortuga és força tova, de manera que la tortuga és capaç de retreure les extremitats a la closca per protegir-se. La closca de la tortuga pot variar en grandària des d’uns pocs centímetres fins a un parell de metres, segons l’espècie de tortuga.
La majoria de les espècies de tortugues tenen una dieta herbívora menjant herbes, males herbes, flors, fulles verdes i fruits. Les tortugues solen tenir una vida útil similar a la dels humans, tot i que algunes espècies de tortugues, com la tortuga gegant, saben tenir més de 150 anys .
Hi ha moltes espècies diferents de tortugues a tot el món que varien en mida, color i dieta. No obstant això, la majoria de les espècies de tortugues són diürnes, però en llocs on fa molta calor durant tot el dia, les tortugues sovint s'aventuren a trobar menjar en els períodes més freds de l'alba i del capvespre.
Les tortugues femelles caven caus, conegudes com a caus nidificants, en què la tortuga femella posa els ous. La tortuga femella pot pondre entre un i trenta ous alhora, però la xifra és aproximadament de deu i només un grapat de nadons tendeixen a sobreviure, ja que els nadons tortugues són molt vulnerables a l'atac de tot tipus de depredadors.
Un cop la femella tortuga ha posat els ous, deixa el cau nidificant. Els ous eclosionen entre 2 i 4 mesos més tard i els nadons de tortugues poden començar a aventurar-se a buscar menjar quan tenen aproximadament una setmana d’edat. La mida de la tortuga nadó i l'ou depèn de la mida de la tortuga mare.
Avui dia, diverses espècies de tortugues (principalment les espècies més petites de tortuga) es mantenen com a mascotes domèstiques. Idealment, la tortuga mascota prefereix viure al jardí o en una part d’un hort, on hi ha molts aliments per menjar. Les tortugues per a mascotes haurien de tenir una dieta similar a la que seria si la tortuga estigués en estat salvatge i no se l’hauria d’alimentar amb altres aliments com menjar per a gats o gossos.
La majoria de les espècies de tortuga, però no totes, hibernen durant els mesos més freds d’hivern, especialment aquelles espècies de tortuga de l’hemisferi nord. Les tortugues han de tenir l’estómac buit abans d’hibernar i, per tant, tendeixen a passar un període de fam per endavant. Les tortugues surten de la hibernació quan el clima torna a escalfar.
Mostra els 22 animals que comencen per TFonts
- David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
- Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
- David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
- Richard Mackay, University of California Press (2009) The Atlas Of Endangered Species
- David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
- Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley