Sargantana



Classificació científica del llangardaix de sorra

Regne
Animalia
Phylum
Chordata
Classe
rèptil
Comanda
Esquamates
Família
Lacertidae
Gènere
Lacerta
Nom científic
agilis

Estat de conservació de les sargantanes:

Prop d’Amenaçats

Llangardaix de sorra Ubicació:

Àsia
Euràsia
Europa

Dades de Sargantana

Presa principal
Aranyes, insectes, llagostes
Característica distintiva
Cos amb dibuixos a ratlles i llengua forquillada
Habitat
Herba i landes
Depredadors
Ocells, gats, guineus
Dieta
Carnívor
Estil de vida
  • Solitari
Menjar preferit
Aranyes
Tipus
Rèptil
Mida mitjana de l’embragatge
8
Eslògan
Els mascles es tornen verds a la primavera!

Característiques físiques del llangardaix de sorra

Color
  • Marró
  • Negre
  • tan
  • Verd
Tipus de pell
Escales
Màxima velocitat
30 mph
Esperança de vida
5 - 8 anys
Pes
10 g - 15 g (0,35 oz - 0,5 oz)
Llargada
13cm - 20cm (5in - 7.8in)

El llangardaix de sorra és una petita espècie de llangardaix que es troba a tot Europa i a parts d’Àsia. El llangardaix de sorra és una de les tres espècies de llangardaix natives que es troben al Regne Unit juntament amb el cuc lent i el llangardaix comú, i està protegit a Gran Bretanya (i gran part d’Europa), ja que les poblacions són baixes a la majoria de zones.



El llangardaix de sorra es troba habitant herbes i landes juntes amb dunes costaneres al llarg de tota la seva àrea de natació que s'estén des del Regne Unit, a l'est d'Europa fins a Mongòlia. Tot i tenir una distribució bastant àmplia, les poblacions de sargantanes són escasses i estan completament extingides de certes zones dels seus hàbitats nadius.



El llangardaix de sorra és una espècie de llangardaix relativament petita, tot i que “robusta”, que sol tenir un color marró clar, amb marques més fosques que corren cap enrere. Els llangardaixos de sorra masculins, però, són coneguts pel seu notable canvi de color, ja que la seva pell passa d’un marró apagat a un verd brillant durant la temporada d’aparellament, per tal d’atraure més fàcilment una femella per aparellar-se.

Com passa amb altres rèptils, el llangardaix de sorra és un animal de sang freda i, per tant, primer s’ha d’escalfar abans de poder caçar per menjar. Els llangardaixos de sorra passen el dia prenent el sol a una roca que els escalfa la sang, carregant-los de nou a la nit de caça. El color marró de la pell del llangardaix de sorra actua com un bon camuflatge quan el llangardaix de sorra pren el sol.



Com moltes altres espècies de sargantanes, el llangardaix de sorra és un animal carnívor, és a dir, que ha de caçar i menjar altres animals per sobreviure. Els llangardaixos de sorra festegen principalment d’una varietat d’invertebrats, inclosos insectes, llagostes i aranyes, que observen de prop amb la seva excel·lent vista abans d’agafar poderosament el menjar amb la seva forta llengua.

La petita mida del llangardaix de sorra, juntament amb la seva naturalesa lenta quan s’escalfa durant el dia, fa d’aquests animals un objectiu principal per als depredadors famolencs. Els ocells, els gossos i els gats són els depredadors més comuns de la sargantana, juntament amb la destrucció de l’hàbitat o la pèrdua total causada pels humans.



Els llangardaixos de sorra s’aparellen a principis d’estiu, quan els mascles comencen a mostrar els seus nous patrons verds per atraure i impressionar una femella. Les sargantanes femelles dipositen els ous a la sorra on són incubades pel sol i no per la mare. Com passa amb altres espècies de llangardaixos, els pares tenen molt poca cura per als seus fills petits que siguin independents des de molt primerenca edat.

Avui dia, la pèrdua d’hàbitat ha empès aquests llangardaixos a zones cada vegada més petites i les poblacions de sargantanes de tota Europa estan ara amenaçades. Es considera que el llangardaix de la sorra és un animal amenaçat d’extinció en estat salvatge i està protegit en gran part de la seva extensió natural.

Mostra els 71 animals que comencen per S

Fonts
  1. David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
  2. Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
  3. David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
  4. Richard Mackay, Press de la Universitat de Califòrnia (2009) The Atlas Of Endangered Species
  5. David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
  6. Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley

Articles D'Interès