Llop vermell



Classificació Científica Llop Roig

Regne
Animalia
Phylum
Chordata
Classe
Mammalia
Comanda
Carnívors
Família
Cànids
Gènere
Canis
Nom científic
Canis Lupus Rufus

Estat de conservació del llop vermell:

En perill crític

Lloc vermell Ubicació:

Amèrica del nord

Dades del Llop Vermell

Presa principal
Cérvols, rosegadors, mapaches
Característica distintiva
Pell vermellosa i fines potes blanques
Habitat
Prada costanera i aiguamolls
Depredadors
Llops, coiots, humans
Dieta
Carnívor
Mida mitjana de la brossa
5
Estil de vida
  • Pack
Menjar preferit
Cérvols
Tipus
Mamífer
Eslògan
Només 100 en estat salvatge!

Característiques físiques del llop vermell

Color
  • Marró
  • Gris
  • xarxa
  • Negre
  • Blanc
Tipus de pell
Pell
Màxima velocitat
46 mph
Esperança de vida
De 10 a 12 anys
Pes
18 kg - 41 kg (40 lliures - 90 lliures)
Llargada
95cm - 120cm (37in - 47in)

El llop vermell és una espècie mitjana de llop, que es troba a les zones pantanoses costaneres de les parts del sud de l’est d’Amèrica del Nord. A la dècada de 1970 es creia que el llop vermell pur estava extingit en llibertat, però des de llavors es va reintroduir una població a Carolina del Nord que es diu que ara pot arribar a tenir 100 individus de llop vermell.



El llop vermell va recórrer el sud-est dels Estats Units des de Texas a Florida fins a Nova York. L’hàbitat històric del llop vermell incloïa zones de bosc, aiguamolls i prades costaneres on hauria estat un dels depredadors principals. Avui, però, la població mundial de llops vermells es limita a una zona protegida de Carolina del Nord.



El llop vermell és generalment més petit que el llop gris, que es troba a les parts més al nord d’Amèrica del Nord. Els llops vermells reben el nom del seu pelatge de color canyella, de color vermell marronós amb taques fosques a l'esquena. Els llops vermells també tenen el nas ample i les orelles de gran aspecte per la mida del cap.

De manera similar a altres canins i, de fet, a altres espècies de llops, el llop vermell és un animal molt sociable, que viu en un grup amb un nombre d’altres individus de llops vermells. Els paquets de llops vermells solen contenir un mascle i una femella dominant i la seva descendència i contenen entre 2 i 10 membres. El llop vermell també és un animal molt territorial, amb la manada de llops vermells que protegeix el seu abast de la intrusió d'altres manades de llops vermells de la zona.



Tot i que se sap que els llops vermells caquen junts com a grup per atrapar un animal més gran com un cérvol, els llops vermells mengen principalment animals que viuen a terra com els conills i els rosegadors. Els llops vermells també mengen ocells, mapaches i altres petits animals. Quan intenta caçar un animal més gran, el paquet de llops vermells treballa junts per confondre i arraconar les seves preses.

En el seu rang històric, es considerava que els llops vermells eren un dels depredadors més dominants del seu entorn, només estaven amenaçats per canins més grans com els llops grisos o algun que altre coiot. Els caçadors humans van acabar amb la població de llops vermells en gran part de la seva àrea de distribució natural, i finalment es va creure que la població s’extingí principalment a causa de la pèrdua d’hàbitat.



Els llops vermells solen poder reproduir-se quan tenen 2 anys i comencen a aparellar-se durant els mesos càlids de primavera de febrer i març. La llop vermella femella dóna a llum una ventrada de fins a 10 cadells després d’un període de gestació que dura uns 60 dies. Els cadells neixen cecs i són alletats per la resta de la manada fins que són capaços de caçar per ells mateixos i es queden amb els seus pares o marxen per començar un grup propi.

Avui en dia, el llop vermell ja no està extingit en estat salvatge des de la seva reintroducció a Carolina del Nord el 1987, i es creu que la població allà és poc més de 100 individus de llop vermell. Tot i això, el llop vermell encara es considera un animal en perill crític i es considera la desena espècie animal més amenaçada del món.

Mostra els 21 animals que comencen per R

Fonts
  1. David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
  2. Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
  3. David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
  4. Richard Mackay, University of California Press (2009) The Atlas Of Endangered Species
  5. David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
  6. Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley
  7. David W. Macdonald, Oxford University Press (2010) L’Enciclopèdia dels mamífers

Articles D'Interès