Puss Moth



Classificació científica Puss Moth

Regne
Animalia
Phylum
Artròpodes
Classe
Insecta
Comanda
Lepidòpters
Família
Notodontidae
Gènere
Cerura
Nom científic
Cerura Vinula

Estat de conservació de l’arna del gat:

Gairebé amenaçat

Localització de Poth Moth:

Àfrica
Europa

Dades de Poth Moth

Presa principal
Fulles de salze i àlber
Característica distintiva
Les marques en blanc i negre i la naturalesa perillosa de l’eruga
Habitat
Bosc dens
Depredadors
Ratpenats, rates, ocells
Dieta
Omnívor
Mida mitjana de la brossa
15
Menjar preferit
Fulles de salze
Nom comú
Puss Moth
Nombre d'espècies
1
Ubicació
Europa i el nord d’Àfrica
Eslògan
Les erugues esquitxen àcid fòrmic!

Característiques físiques de Poth Moth

Color
  • Marró
  • Gris
  • Groc
  • Blau
  • Negre
  • Blanc
  • Verd
Tipus de pell
Pèls
Llargada
5 cm - 8 cm (1,9 a 3,1 polzades)

L'arna puss és una espècie d'arna de mida mitjana que es troba a tot Europa i a parts del nord d'Àfrica. No s’ha de confondre l’arna del gatet amb l’arna de gat nordamericana semblant a un gat, coneguda per l’aspecte increïblement pelut de la seva eruga. L'eruga d'Europa no és tan peluda, però se sap que té alguns trets molt distintius.



L’arna del gatet es troba amb més freqüència en boscos increïblement densos a tot el continent europeu i a parts del nord d’Àfrica. L’arna del conet habita en zones on n’hi ha prou per menjar i, per tant, es veuen més freqüentment entre les fulles de salze i àlber. L’arna del gat és cada vegada més rara ja que gran part del seu bosc autòcton ha estat amenaçada per la desforestació o la contaminació atmosfèrica i acústica.



L'arna adulta pot arribar a créixer força gran, i se sap que alguns individus tenen una envergadura de les ales que va créixer fins a prop de 10 cm. Les arnes del gat són una de les espècies d’arnes més fàcils d’identificar, ja que les marques negres fosques destaquen de nou pel color blanc brillant de les seves ales. Com passa amb la majoria de les altres espècies d’arna, l’arna puss és un animal generalment nocturn que descansa durant el dia i surt a la nit per alimentar-se.

Tanmateix, és l’eruga de l’arna puss que la fa tan interessant per als humans. L’eruga de l’arna del gat és generalment de color verd amb una punta d’aspecte fosc que sobresurt d’un extrem i una “cara” de colors a l’altre. Quan es veu amenaçada, se sap que l’eruga de l’arna de gallina ruixa àcid fòrmic contra el seu atacant per minimitzar la possibilitat que es mengi (és l’espècie d’eruga més perillosa de Gran Bretanya).



Les arnes del gat són animals herbívors que s’alimenten principalment de les fulles dels salzes i els àlbers que creixen de forma natural al bosc circumdant. Les arnes de gats generalment romanen a la mateixa zona on hi ha una sèrie d’arbres hostes dignes perquè aquestes arnes puguin gaudir i descansar-hi.

Com passa amb altres espècies d’arnes i papallones, l’arna puss té molts depredadors per intentar evitar dins del seu entorn natural. Els ratpenats, les rates i els ocells es troben entre els depredadors més comuns de l’arna pussial juntament amb altres animals com ara granotes i rosegadors. Malgrat els seus millors intents, molts d’aquests animals també mengen l’agressiva eruga de l’arna del gat.



Les papallones i les arnes són ben conegudes per l’increïble procés metamòrfic que ha sofert des de les larves fins als estadis adults. Les arnes del gat comencen la vida com erugues que finalment es fortifiquen en un capoll on es transformen en l’arna adulta. Se sap que el capoll d'arna puss és una de les espècies d'arnes més difícils.

Avui en dia, l’arna del gat està amenaçada en gran part de la seva àrea de natació principalment a causa de canvis al seu entorn, inclosa la pèrdua d’hàbitat i la introducció de depredadors no nadius al seu entorn natural.

Mostra els 38 animals que comencen per P

Fonts
  1. David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
  2. Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
  3. David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
  4. Richard Mackay, University of California Press (2009) The Atlas Of Endangered Species
  5. David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
  6. Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley

Articles D'Interès