Colibrí



Classificació científica del colibrí

Regne
Animalia
Phylum
Chordata
Classe
aus
Comanda
Apodiformes
Família
Trochilidae
Gènere
Trochilinae
Nom científic
Trochilidae

Estat de conservació dels colibrís:

En perill d’extinció

Ubicació del colibrí:

Àfrica
Àsia
Centreamèrica
Euràsia
Oceania
Sud Amèrica

Dades del colibrí

Presa principal
Nectar, saba d’arbre, insectes, aranyes
Característica distintiva
Bec llarg i prim i capacitat per planar
Envergadura
9cm - 26cm (4in - 10in)
Habitat
Selva tropical i selves tropicals
Depredadors
Falcons, serps, llangardaixos
Dieta
Omnívor
Estil de vida
  • Solitari
Menjar preferit
Nectar
Tipus
Ocell
Mida mitjana de l’embragatge
2
Eslògan
Bateu les ales fins a 80 vegades per segon.

Característiques físiques del colibrí

Color
  • Marró
  • Gris
  • xarxa
  • Blanc
  • tan
  • Verd
Tipus de pell
Plomes
Màxima velocitat
30 mph
Esperança de vida
3 - 5 anys
Pes
2,2 g - 20 g (0,07 oz - 0,7 oz)
Alçada
5cm - 20cm (2in - 8in)

Es coneixen prop de 350 espècies de colibrís, trobades a tot l’hemisferi sud. Tot i que algunes espècies de colibrís de vegades es troben més al nord, aquestes petites aus tendeixen a preferir els climes més tropicals.



Els colibrís baten les ales entre 15 i 80 vegades per segon (segons l'espècie), cosa que significa que el colibrí té la capacitat increïble de planar a l'aire. El colibrí també és l’única espècie d’ocell capaç de volar cap enrere.



El colibrí d’abelles és originari de Cuba i és l’ocell més petit del món, mesura al voltant de menys de 5 cm d’alçada i el colibrí d’abella té aproximadament el mateix pes que un cèntim. El colibrí gegant que es troba als Andes és el colibrí més gran del món que mesura els 20 cm d’alçada.

Els colibrís tenen un bec llarg i punxegut que, combinat amb la llengua extensible del colibrí, permet al colibrí recollir el nèctar de les flors més profundes. Com que el nèctar no és una font adequada de proteïnes, els colibrís també prenen insectes i aranyes per obtenir tots els seus nutrients, especialment quan els colibrís alimenten les seves cries.



Moltes espècies de colibrís no sobreviuen al seu primer any de vida a causa de la seva vulnerabilitat. Tanmateix, aquells individus de colibrí que sobreviuen tendeixen a tenir una vida mitjana d’uns 4 anys, però alguns individus de colibrí poden viure molt més temps, amb el colibrí més antic registrat amb almenys 12 anys.

Les colibrís femelles formen un niu en forma de tassa als arbres i els colibrís mascles no ajuden en absolut a la construcció del niu. La majoria de les espècies de colibrís ponen 2 ous de color blanc sorprenentment grans quan es considera la petita mida del colibrí. Els ous de colibrí solen eclosionar en 3 setmanes per revelar els petits pollets de colibrí.



A causa de la seva petita grandària, els colibrís són depredats per diversos animals, incloses serps, sargantanes i aus més grans. Tant els gats salvatges com els gats domèstics també depreden el petit colibrí, però se sap que els colibrís són un menjar difícil de capturar per a qualsevol depredador a causa de la seva velocitat i agilitat, especialment a l'aire.

Els colibrís han tingut un paper important en els mites i el folklore locals. Un dels déus asteques era representat com un colibrí i un grup de persones creia que el colibrí portava foc al món. Les petites illes del Carib de Trinitat i Tobago es coneixen com la terra del colibrí i fins i tot es pot veure al seu escut.

Es creu que el nom del colibrí es va originar a partir del soroll que produeixen les ales dels colibrís quan el colibrí està planant.

Mostra els 28 animals que comencen per H

Fonts
  1. David Burnie, Dorling Kindersley (2011) Animal, la guia visual definitiva de la vida salvatge del món
  2. Tom Jackson, Lorenz Books (2007) The World Encyclopedia Of Animals
  3. David Burnie, Kingfisher (2011) The Kingfisher Animal Encyclopedia
  4. Richard Mackay, University of California Press (2009) The Atlas Of Endangered Species
  5. David Burnie, Dorling Kindersley (2008) Enciclopèdia Il·lustrada d’Animals
  6. Dorling Kindersley (2006) Enciclopèdia d’animals de Dorling Kindersley
  7. Christopher Perrins, Oxford University Press (2009) L’Enciclopèdia dels ocells

Articles D'Interès